definitivament no em convencen els colors del meu diari.
vull escriure i sentir-me identificada amb l'espai on escric, com a casa, còmoda, igual que si m'estirés al sofà, peus sobre el puf, coberta amb la meva manta gustosa, amb les ulleres posades i els cabells recollits, rellegint la informació sobre el transsiberià que vaig agafar a l'agència de viatges de la cantonada, i la publicitat del carrefour que amuntego a la prestatgeria de la part de sota de la taula.
ai, ara no tinc temps de decidir els colors, que fan house a la fox.
de seguida torno (aprofito per passar pel rebost i agafar unes pim's).
vull escriure i sentir-me identificada amb l'espai on escric, com a casa, còmoda, igual que si m'estirés al sofà, peus sobre el puf, coberta amb la meva manta gustosa, amb les ulleres posades i els cabells recollits, rellegint la informació sobre el transsiberià que vaig agafar a l'agència de viatges de la cantonada, i la publicitat del carrefour que amuntego a la prestatgeria de la part de sota de la taula.
ai, ara no tinc temps de decidir els colors, que fan house a la fox.
de seguida torno (aprofito per passar pel rebost i agafar unes pim's).
no me aclaro con los colores
definitivamente no me convencen los colores de mi diario.
quiero escribir y sentirme identificada con el espacio donde escribo, como en casa, cómoda, igual que si me estirase en el sofá, los pies sobre el puf, cubierta con mi manta gustosa, con las gafas puestas y el pelo recogido, releyendo la información sobre el transiberiano que cogí de la agencia de viajes de la esqina y la publicidad del carrefour que amontono en el estante que hay bajo la mesa.
ay, ahora no tengo tiempo de decidir los colores, que pasan house en la fox.
enseguida vuelvo (aprovecho para pasar por la cocina y coger unas pim's).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada