dimecres, 7 de maig de 2008

Vull seguir borratxa i plorant. Demà serà horrorós.

El món s’acaba. Tens una compaña. Que et control·la. I a la 1 ens hem acomiadat perquè havies encara de pujar la cuesta de l’Albaycín.

L’altre dia em vas parlar de ‘compaña anterior’ i això em va fer endevinar una compaña ‘actual’, però tot m’ho negava. Com m’has pogut fer això? Per què aquests senyals equívocs? Tan equívocs.

M’ofego, no puc respirar. Quin mal. Quin dolor. Qui és ella? Qui és? Qui és ? Com és? Saps com m’agrades? Ho saps? T’ho arribes a imaginar?

Estic borratxa, sort, perquè sino els meus plors se sentirien per tota Andalusia. Em torno a casa. No et puc veure, no et vull veure, no puc sentir-te a prop. I no sé quina és casa meva, però Granada ha esdevingut territòri inhòspit des de fa mitja hora.

Et dec tres fulls de guió. Comptes amb mi. Quan estigui acabat em convidaràs a una ampolla de vi kosher. Em preguntes, m'escoltes, m'agafes la mà. M'avisaràs del teu aniversari. De les classes de cinema. Ens hem despullat més enllà de la roba, que he restat al seu lloc. Sé la teva vida, saps la meva. Em convides a fer servir una part del nou despatx. Em convides tenir idees.

Vull seguir borratxa i plorant. Demà no ploraré. Demà estaré sòbria. Demà serà horrorós.

Vull seguir borratxa i plorant. Demà serà horrorós.

divendres, 18 de maig de 2007

divendres nit

t'acabo de veure, lluminós, guapíssim. sorties de festa i jo podria haver-me trobat amb tu allà on vas. i xerrar amb tu i aprendre. perquè no has acabat d'aturar-te? estic a casa, escrivint aquí quan podria estar amb tu. em menjo les ungles.
encara hi podria anar i no hi vaig.

dimarts, 8 de maig de 2007

vull explicar alguna cosa

tot i que no sé ben bé què... fa molts dies que no escric i han passat moltes coses:
han passat les vacances de setmana santa.
han passat viatges.
han passat feines i projectes.
han passat desencisos.
han passat coquetejos.
han passat alegries.
han passat casaments.
han passat llibres vells al port.
està passant la vida...

diumenge, 25 de març de 2007

menjo pipes... (porca misèria)

...perquè tinc ansietat.
perquè fumar envelleix la pell prematurament.
perquè ja no em queda res al rebost (després d'haver-ho sacrificat a l'estómac sense pietat).
menjo pipes i penso com de bonic és l'acte de l'amor entre dues persones (quan es dóna), i que especialment atractiva deu estar aquella persona en concret amb la llum de l'encetat horari d'estiu damunt de les seves espatlles (i jo mateixa fent-li de para-sol a la seva esquena).
els caps de setmana de feina i feina i més feina amb l'únic contacte humà a través del msn han de provocar, definitivament, algun tipus de degeneració amb al·lucinacions i desigs insatisfets.
ja no tinc pipes.
a per la pastanaga crua!
como pipas ... (¡mierda de vida!)
... porque tengo ansiedad.
porque fumar envejece la piel prematuramente.
porque ya no me queda nada en la despensa (tras haberlo sacrificado en el estómago sin piedad).
como pipas y pienso en qué bonito es el acto de amor entre dos personas (cuando tiene lugar), y qué especialmente atractiva debe estar esa persona en concreto con la luz del recién iniciado horario de verano sobre sus hombros (y yo misma siendo su parasol a su espalda).
los fines de semana de trabajo y más trabajo y más trabajo con el único contacto humano a través del msn han de provocar, definitivamente, algún tipo de degeneración con alucinaciones y deseos insatisfechos.
ya no tengo pipas.
¡a por la zanahoria cruda!

dissabte, 24 de març de 2007

temps era temps, de joan manuel serrat

Temps era temps...
Que vam sortir de l'ou
Amb l'or a Moscú,
La pau al coll,
La flota al moll
I la llengua al cul,
Amb els símbols arraconats,
L'aigua a la font,
Les restriccions
I l'home del sac.

Temps era temps...
Que més que bons o dolents
Eren els meus i han estat els únics.
Temps d'estraperlo i tramvies,
Farinetes per sopar
I comuna i galliner a la galeria.

Temps d'Una, Grande y Libre...
Metro Goldwyn Mayer...
Lo toma o lo deja...
Gomas y lavajes...
Quintero, León i Quiroga...
Panellets i penellons...
Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón.

Temps era temps...
Que d'hora i malament
Ho vam saber tot:
Qui eren els reis,
D'on vénen els nens
I què menja el llop.
Tot barrejat amb el Palé,
I la Formación del
Espíritu Nacional
I els primers divendres de mes.

Senyora Francis, m'entén...?
Amb aquests coneixements,
Què es podia esperar de nosaltres?
Si encara no saben, senyora,
Què serem quan siguem grans
Els fills d'un temps,
Els fills d'un país orfe.

Fills d'Una, Grande y Libre...
Metro Goldwyn Mayer...
Lo toma o lo deja...
Gomas y lavajes...
Quintero, León i Quiroga...
Panellets i penellons...
Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón.

els impresentables i la primavera

la primavera, tot i que segueix fent fred, es presenta esplèndida, però aquests impresentables del partit popular d'espanya (m'encanta escriure espanya amb 'ny', tot i que m'encanta la 'ñ') sembla que ens la vulguin amargar. clar que mentre només ens amarguin la primavera i no tota la vida, podem estar contents. què volen aquesta gent? que tornin els temps?

dimecres, 21 de març de 2007

ara sí és primavera! (jugar amb foc)

avui és oficialment primavera, tot i que fa més fred que fa dues setmanes o, fins i tot, un mes. deu ser per això que la vella dita 'la primavera la feromona altera' ja fa dies que m'afecta. i el problema és que no m'afecta a mi sola en abstracte, que també seria una alegria, el problema és que m'afecta amb una persona especialment i aquesta persona especial està compromesa i si fa dies que vam dir que ni això ni la vida en general havia de ser un 'remember when', menys encara ha de ser un 'ensopegarem dues-tres-quatre-n vegades amb la mateixa pedra' (en això sóc especialment humana). coquetejar es divertidíssim, però quan jugues amb foc, cremar-se és un risc ben real.
coquetejar amb un estrany que es comunica de manera diferent a tu és fantàstic, el joc de 'ahh, era una broma' funciona molt i molt bé. el problema comença quan els codis es van apropant i aquests malentesos ficticis comencen a deixar de ser-ho.
sembla una disertació quasi-lingüistica, però es molt divertit.
exemples, coming soon!

¡ahora sí que es primavera! (jugar con fuego)